Tot i haver consens sobre quines haurien de ser les postures de treball òptimes, es constata la dificultat de posar-les a la pràctica. Per què? On rau el problema?
Analitzem-ho.
L’objectiu principal de l’ergonomia ―l’estudi científic de les persones en el treball― és prevenir les lesions dels teixits tous i els trastorns musculoesquelètics, causats per l’exposició sobtada o sostinguda a la força, les vibracions, els moviments repetitius i la postura incòmoda.
La recerca i els avenços ergonòmics dels darrers anys s’han centrat, sobretot, en el disseny dels entorns i equips per a realitzar les intervencions clíniques (“ergonomia externa”) i no s’ha donat prou importància a l’eficiència de l’operador pel que fa a la postura i el moviment emprats (“ergonomia interna”).
Per l’ergonomia “postura” és la manera en què es relacionen les diferents parts del cos establint una determinada coordinació entre elles. Una coordinació que pot ser millor o pitjor, segons els casos. Aquesta és la clau de la ergonomia interna: la organització adequada de les diferents parts del cos, començant per la coordinació postural primària entre el cap, el coll i l’esquena com a suport per a espatlles, braços i mans.
Una postura de treball adequada hauria de conferir les condicions òptimes de treball (accés, visibilitat i control de la boca dels pacients) i, també, confort físic i psicològic durant tota l’execució clínica.
La gran majoria d’escoles d’odontologia no ensenyen als estudiants com intervenir els pacients sense comprometre el seu coll, l’esquena i les espatlles. Com a resultat, la majoria dels professionals es dobleguen i giren de manera nociva durant llargs períodes de temps als seus llocs de treball. Aquestes males postures laborals habituals són postures forçades mantingudes (PFM) que deriven en trastorns musculoesquelètics.
Les postures incòmodes identificades freqüentment entre els professionals dentals són: flexió extrema cap endavant del cap i el coll, inclinació del tronc i rotació cap a un costat, aixecar una o ambdues espatlles i augment de la curvatura toràcica de la columna vertebral.
Els moviments que es realitzen es divideixen en cinc categories i van des de les més simples a les més complexes:
Classe I: Moviment dels dits només.
Classe II: Moviment dels dits i del canell.
Classe III: Moviment dels dits, canell i colze.
Classe IV: Moviments complets del braç a partir de l’espatlla.
Classe V: Moviments de braços i torsió corporal.
Els moviments més recomanats són els I, II i III, sent els IV i V els que produeixen més fatiga i requereixen una major activitat muscular.
La posició de treball que recomanen els experts en ergonomia odontològica és la de les 9 hores (perpendicular). Permet treballar amb visió directa en regions de difícil accés com la premolar i molar. La cama esquerra està situada a la part posterior de la butaca estesa horitzontalment (decúbit supí). S’obté una excel·lent vista de la cavitat oral. Aquesta posició s’ajusta a l’esquema de gràfics ISO/FDI, dividits pensant en l’esfera d’un rellotge, on el centre correspon a l’eix de les manetes, coincidint amb la boca del pacient, estès en posició horitzontal. Tot i que ha suposat una millora notable és insuficient perquè a més d’una bona posició de treball cal tenir una bona postura.
La postura de treball recomanada per als odontòlegs és l’anomenada equilibrada o neutra. Està descrita a l’estàndard ISO 11226:2000 Ergonomics – Evaluations of static operational postures. És una postura asseguda, “natural”, no forçada i lliure de tensió, tenint en compte els principis de la biomecànica postural. Ha de ser còmoda, estable i simètrica. És difícil de posar en pràctica degut a la interferència dels mals hàbits posturals adquirits i repetits constantment. Com diu el Dr. Skovsgaard a Dancing Hands: “…Fem el que estem acostumats a fer, seguint els nostres hàbits sense pensar-hi i sense ser-ne conscients. No sabem què estem fent i, per tant, no creiem que res pugui ser diferent. Els hàbits ens poden fer cecs al fet que el nostre treball manual es pot realitzar de manera diferent i pot generar resultats diferents”.
L’objectiu general de les formacions d’OPTIMAL DENTAL POSTURE és oferir un training eficaç i molt necessari. Es basa en un enfocament teòric i, sobretot, pràctic completament innovador que resulta en un ús postural millorat (resultat d’aprendre a organitzar i coordinar les diferents parts del cos: cap, coll, espatlles, esquena, malucs, cames, braços, colzes, avantbraços, canells i mans) com a factor de prevenció dels trastorns musculoesquelètics associats a la seva professió.
Els objectius específics son:
• Fer conscients als professionals dels seus hàbits posturals i de tensió innecessària.
• Oferir un marc teòric científicament consistent i aplicable al lloc de feina: biomecànica postural.
• Oferir una aplicació pràctica dels principis biomecànics: “ergonomia interna”.
• Millora de les postures i moviments de treball.
• Millora significativa i perdurable dels dolors o molèsties causats per les PFM a la zona cervical, espatlles, zona lumbar, braços/colzes i mans/canells.
• Millora del rendiment, l’eficiència, la qualitat i el gaudi professional.
• Millora de la qualitat de vida: estar menys cansat, tenir més energia.
• Reducció significativa de les baixes laborals.