Hi ha una alta incidència de trastorns musculoesquelètics (TME) a les professions odontològiques com a conseqüència dels factors de risc ergonòmics específics que hi son presents. Aquests, no tan sols no tendeixen a reduir-se sinó que s’estan consolidant com a “riscos emergents” junt amb els psicosocials. En destaca especialment el manteniment de postures de treball forçades i mantingudes (PFM) durant les intervencions clíniques als pacients.
Son nombrosíssims els estudis a nivell internacional que corroboren aquesta alta incidència de TME (i d’estrès) a les professions odontològiques. Segons aquests estudis, el dolor crònic i l’estrès influeixen en la longevitat de la carrera, la productivitat i la qualitat de vida. Amb el temps, obliguen a molts professionals a reduir les hores de treball i a plantejar-se un canvi de professió o una jubilació anticipada. En un informe de referència sobre lesions musculoesquelètiques relacionades amb el treball dels dentistes, presentat pel National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH) s’anomena com a factors de risc: els moviments repetitius amb les mans, la presència de vibració i, sobretot, les posicions incòmodes perllongades. Se’n destaca que la combinació de diversos d’aquests factors augmentarà el risc d’alguns TME. Nosaltres afegim que allò basic i primari és poder assolir una bona postura de treball.
Una postura eficient rau en la base de qualsevol ús corporal i en determina l’eficiència en l’ús dels braços i les mans.

La Tècnica Alexander aporta un enfocament nou i eminentment pràctic pel que fa al causant postural dels TME (i, indirectament a la gestió de l’estrès dins l’àmbit laboral, perquè també hi ha evidència científica que els riscos ergonòmics i els psicosocials estan molt relacionats).

Per les professions dentals és del tot necessari aprendre a assolir i mantenir pràctiques clíniques en condicions saludables, que no afectin la vida quotidiana ni tampoc interfereixin en les condicions d’aptitud per al treball. Tenint en compte que les intervencions clíniques són les activitats principals d’aquesta ocupació professional.

La majoria de les vegades, es treballa en postures estàtiques molt nocives. Postures laborals habituals que causen una contracció muscular sostinguda que provoca fatiga muscular i que inclús pot acabar provocant un dolor agut al final de l’activitat. També es poden presentar dolors musculars en diferents àrees del cos a causa de l’esforç prolongat es que realitza per poder visualitzar la zona de treball a la cavitat bucal.

Els trastorns musculoesquelètics inclouen un gran nombre de lesions a músculs, tendons, nervis, articulacions, lligaments, etc., generalment localitzats a l’esquena, coll, espatlles, colzes i canells. Poden ser causats per un esforç únic suficient (accident laboral) o per la suma de diversos esforços amb efectes acumulatius (malaltia professional). El símptoma predominant és el dolor, la contractura muscular, la inflamació i la disminució o discapacitat funcional de la zona afectada.

En el desenvolupament de la pràctica clínica, ens trobem sovint amb una acumulació de microtraumatismes que estan relacionats amb postures forçades mantingudes i moviments repetitius. Exemples d’això son la manca de suport postural d’espatlles, braços i mans que poden provocar lesions com les tendinitis o la síndrome del túnel carpià, el maneig d’instruments vibratoris que poden originar atrapaments nerviosos, artrosi precoç i, àdhuc, la síndrome de Raynaud. Les postures estàtiques cervicals forçades derivades de flexions i torsions cervicals mantingudes en les males postures al seure, o bé flexionant la columna a la zona lumbar, també provoquen marcats increments de la pressió entre els espais interdiscals i un alt grau de sobrecàrrega física en general.

Resumint, les Patologies més comunes per sobrecàrrega física són:

  1. Quant a la columna vertebral: cerviàlgies, dorsàlgies i lumbàlgies.
  2. Quant a les mans, a causa dels instruments utilitzats: síndrome del túnel carpià, dit de ressort, tendinitis de Quervain, etc.
  3. Quant als braços i espatlles a causa de la situació de turbina mantinguda, contra-angle i l’ultrasò: epicondilitis i bursitis.

Repeteixo, no hi ha cap dubte que les professions dentals son especialment sensibles a patir TME degut a que les seves activitats professionals es desenvolupen la major part del temps en postures forçades o desequilibrades i es fan moviments repetitius. Les mesures de compensació que molts professionals empren (practicar algún tipus d’esport p.e.) son positives però no van a l’arrel del problema: els mals hàbits posturals adquirits.

La majoria de formacions que ofereixen les empreses de PRL cobreixen l’obligació legal de les clíniques dentals, però no aporten cap solució pràctica que sigui realment efectiva. No serveix de res dir que els treballadors s’han de asseure de tal o qual manera si als odontòlegs no sel’s ofereix les bases biomecàniques d’una bona postura ni, molt menys, la seva aplicabilitat pràctica. Això és el que oferim a OPTIMAL DENTAL POSTURE: uns coneixements pràctics, específics i efectius per poder mantenir una posició òptima de treball amb facilitat i confiança.