Sergi Rodríguez Nijpjes
Professor de TA i Tècnic superior en Prevenció de riscos Laborals
La recerca de respostes a les grans preguntes sobre l’abast de l’evolució de l’existència humana i el meu interès en l’educació em van portar a començar Pedagogia i acabar la carrera de Filosofia. Jo era un estudiant molest pels professors, que els preguntava sovint pels vessants pràctics d’allò que ensenyaven. A la vegada, estava implicat en àmbits d’educació per a persones amb necessitats especials, gràcies a les quals vaig descobrir les pròpies.
A mitjans dels anys noranta tenia moltes molèsties a l’esquena i per recomanació d’una amiga violoncel·lista vaig començar a fer sessions individuals de Tècnica Alexander a Terrassa. No tan sols vaig millorar molt sinó que van ser una revelació que em va canviar la postura davant la vida. Entusiasmat, vaig partir cap als Països Baixos on vaig fer la formació d’ensenyant d’aquest mètode (durant 3 anys, 1600 hores lectives!). Allà el vaig aplicar en varis sectors professionals. Al tornar, vaig col·laborar en la publicació d’un llibre: Canviar hàbits i prevenir trastorns musculoesquelètics – Introducció a al Tècnica Alexander aplicada a l’àmbit laboral.
Més tard, vaig fer un Màster sobre Prevenció de Riscos Laborals, especialitzant-me en Ergonomia i Psicosociologia. Com a treball final vaig fer un Treball de camp en una clínica dental propera. Els resultats van ser molt bons pel que fa la reducció dels Trastorns musculoesquelètics (TME). La puntuació del treball va ser màxima i la recomanació dels professors: posar-ho en pràctica, oferir-ho al sector de l’ODONTOLOGIA que ho necessita urgentment.
Per tant, el que ofereixo és NOU i ÚTIL (no té res a veure amb els cursets corrents de PRL) perquè FUNCIONA!. Adreçat específicament als professionals d’aquest sector. Parlo de millorar la qualitat de treball. En definitiva, la qualitat de vida de les persones. Amb la conseqüent reducció de les baixes laborals per TME per a les empreses.
«El reconeixement pràctic del principi de prevenció fa possible el progrés de l’ésser humà cap a nivells cada cop més alts en l’evolució i li proporciona més possibilitats d’accedir a nous assoliments i activitats.»
F.M. Alexander
LA TÈCNICA ALEXANDER
Per a què serveix aquesta tècnica?
El cos humà té un refinat sistema antigravitatori que s’encarrega de l’equilibri i la coordinació en tot el que fem. Els mals hàbits posturals i de moviment (kinestètics), que repetits durant anys s’han tornat inconscients i automàtics, impedeixen sovint el funcionament natural del nostre cos. Aquests mals hàbits posturals i kinestètics poden tenir un efecte molt advers sobre el nostre funcionament tant físic com mental.
A causa de l’estrès, les presses i la força de l’hàbit, anem creant tensions que interfereixen en els nostres mecanismes naturals. La Tècnica Alexander ens ensenya a distingir les tensions musculars innecessàries i ens dóna les eines per prevenir-les, resultant en una nova manera molt més efectiva de fer servir el propi cos (millorament de la postura i la coordinació).
Els descobriments de Fredrick Matthias Alexander
Frederic Matthias Alexander (1869-1955) fou un actor australià. Ben aviat es va trobar amb una sèrie de problemes d’ordre respiratori i freqüents afonies que impedien el curs normal de la seva carrera. Metges i professors li van recomanar que es prengués períodes de descans per a la seva veu, per tal de recuperar-la. Va comprovar que això només li proporcionava una restauració momentània, ja que tornava a perdre la veu tan aviat com reiniciava les seves declamacions. Fruit d’aquesta observació repetida va concloure que el problema provenia d’alguna cosa que ell mateix feia a l’hora de parlar i es va proposar d’investigar-ho.
Lentament, durant el procés d’aquesta investigació fou descobrint que el problema era molt més ampli del que esperava. En la base del problema havia de situar-se no tan sols el seu aparell fonador, sinó tot ell, cos i ment. La seva condició psicofísica era la responsable de la qualitat de tot el que feia.
Posteriorment va descobrir que l’objecte del seu estudi no era únicament una particularitat seva, sinó que era comú entre la majoria de la gent. Va aconseguir canviar aquells hàbits que l’entorpien i més tard va trobar la manera d’ensenyar a altres a fer el mateix. D’aquesta manera va desenvolupar al llarg de la seva vida la Tècnica que duu el seu nom i que encara es transmet avui.
Els descobriments de Fredrick Matthias Alexander
Frederic Matthias Alexander (1869-1955) fou un actor australià. Ben aviat es va trobar amb una sèrie de problemes d’ordre respiratori i freqüents afonies que impedien el curs normal de la seva carrera. Metges i professors li van recomanar que es prengués períodes de descans per a la seva veu, per tal de recuperar-la. Va comprovar que això només li proporcionava una restauració momentània, ja que tornava a perdre la veu tan aviat com reiniciava les seves declamacions. Fruit d’aquesta observació repetida va concloure que el problema provenia d’alguna cosa que ell mateix feia a l’hora de parlar i es va proposar d’investigar-ho.
Lentament, durant el procés d’aquesta investigació fou descobrint que el problema era molt més ampli del que esperava. En la base del problema havia de situar-se no tan sols el seu aparell fonador, sinó tot ell, cos i ment. La seva condició psicofísica era la responsable de la qualitat de tot el que feia.
Posteriorment va descobrir que l’objecte del seu estudi no era únicament una particularitat seva, sinó que era comú entre la majoria de la gent. Va aconseguir canviar aquells hàbits que l’entorpien i més tard va trobar la manera d’ensenyar a altres a fer el mateix. D’aquesta manera va desenvolupar al llarg de la seva vida la Tècnica que duu el seu nom i que encara es transmet avui.
TENS ALGUN DUBTE?
Contacta amb nosaltres per a qualsevol consulta relacionada amb les nostres formacions.